dilluns, 21 d’abril de 2014

ARGUMENTS EN DEFENSA DE LES HUMANITATS?


Ahir diumenge llegia, al diari Ara, els arguments en favor de les humanitats de tot un seguit de cèlebres filòsofs i humanistes del nostre país. Per descomptat, comparteixo molts d’aquests arguments, per no dir tots. Ara bé, rumiava, això de donar arguments en favor de les humanitats s’assembla força a allò que feien tots els teòlegs medievals i alguns filòsofs moderns de donar arguments per demostrar l’existència de Déu; fet i fet, a aquells que vertaderament creien en Déu, no els hi calien, i a aquells que no hi creien, aquests arguments no els servien absolutament per res. Així que suposo que després de llegir les pàgines del diari, l’humanista convençut deu haver respirat cofoi i exclamat: «quina raó que tenen, jo no ho hauria dit millor!», i, per contra, l’antihumanista deu haver remugat tot dient: «ja hi tornem a ser! els nostàlgics d’un passat caduc reclamant de nou la seva petita parcel·la».  

Jo, personalment, quan em pregunten per a què serveix el que faig i el que m’apassiona, responc: «afortunadament, no serveix per res». Algú podria pensar que en el fons d’aquesta contundent resposta hi ha allò tan bonic que diu que el que és realment important no pot ser mesurat en termes de mera utilitat pràctica. Segurament, sí. Tanmateix, cada vegada estic més convençut que, en el fons en el fons, hi ha la impotència de pensar que, per molt que m’hi escarrassi, mai no podré convèncer amb arguments seriosos a aquell que em fa una pregunta tan estúpida.    

A tots ens ha d’entristir molt pensar que vivim en una societat on cal donar arguments en favor de les humanitats.