diumenge, 6 d’octubre de 2019

ESCRIURE SOBRE SIGMUND FREUD


Ja podeu trobar a les llibreries el meu llibre sobre Sigmund Freud editat per Shackleton Books.

 
L’encàrrec que vaig rebre de l’editorial als quals agraeixo la confiança i el bon treball era escriure un llibre que posés en relleu les contribucions estrictament filosòfiques de Freud, i que, per damunt de tot, resultés accessible a qualsevol lector, encara que no tingués cap vernís de filosofia.

Sens dubte, és un repte escriure sobre Freud, però el cert és que sempre m'hi he sentit molt a prop. Recordo començar a llegir-lo de ben jovenet, fins i tot abans de començar els estudis de filosofia. En Freud, hi vaig trobar, i això literalment em va enganxar, una mirada neta, gairebé crua, sobre la realitat humana. El seu afany desemmascarador no s’aturava davant de res; cap tipus de pietat ni de condescendència. També em va apassionar el rigor i la sinceritat que traspuaven el seus escrits. En aquell temps vaig adquirir una mica a l’atzar alguns volums de l’edició completa, uns llibres atrotinats que encara conservo i que estan replens d’anotacions apassionades, però, siguem sincers, un xic ingènues.  


Això no obstant, cal reconèixer que actualment la seva anomenada està en hores baixes. Després d’unes quantes dècades de molta efervescència a l’entorn de l’obra de Freud, ara hi impera un cert descrèdit. Amb tots els avenços científics que han tingut lloc recentment sobretot en el camp de la bioquímica, la neurologia i en el de la tecnologia de la imatge del cervell està de moda menystenir-lo i considerar la psicoanàlisi una mena d’enrevessada antigalla pseudocientífica. Jo, malgrat tot, em segueixo confessant freudià i considero del tot vigents bona part de les seves intuïcions filosòfiques sobre l’home i la cultura. Tot i que Freud no se’n va considerar mai, crec, ara amb ànims renovats, que és un dels filòsofs més estimables de la història del pensament.


Tot escrivint el llibre sovint he recordat les paraules d’un excel·lent professor que vaig tenir a la universitat, un d’aquells mestres que commouen i trasbalsen, Josep Maria Via Taltavull. Ell deia que la pega del freudisme era creure que tot, absolutament tot (els gustos i les preferències personals, els actes i les decisions individuals, la societat en el seu conjunt, la història humana, la religió, l’art...), podia ser entès i explicat a partir d’un únic model conceptual; la pega dels grans sistemes, deia, és la pretensiosa frase «tot és “x”». Aleshores, jo tenia tot just divuit anys i no estava en condicions d’entendre l’abast d’aquella esmena crítica al sistema freudià. Ara sí, i malgrat tot no la comparteixo: em confesso freudià perquè em costa trobar una situació en què no sigui versemblant la sospita que Freud va projectar sobre l’home i la cultura.    

Curiosament, Freud mai no es va considerar a si mateix un filòsof, així que no resulta pas fàcil reconstruir un model filosòfic a partir dels textos de Freud. Quan hom accedeix als seus escrits topa ben aviat amb tots els detalls de l’experiència clínica, i amb aquell vocabulari propi de la medicina de finals de segle. El «perill» és que quan, a base d’hores, t’hi arribes a familiaritzar en pots quedar pres, fins al punt que resulta difícil desenganxar-se’n per assolir aquella mirada més distanciada que exigeix la filosofia. La proposta freudiana de vincular tothora les patologies neuròtiques amb la sexualitat, per citar només un exemple, resulta apassionant, però si l’objectiu darrer és fer una lectura filosòfica de les seves contribucions no convé gaire entrar-hi en tots els seus ets i uts. La conseqüència de tot plegat i que he patit en carn pròpia! és que un pot tenir la sensació que traeix la minuciosa labor investigadora de Freud si no en dóna comptes fins a l’últim detall.

Però vaja, en qualsevol cas, tampoc no cal exagerar: es tracta d’un llibre introductori i de caràcter divulgatiu. Aquells que el llegiu obtindreu, sense gaire complicacions, una panoràmica completa de l’autor, de la seva vida i obra, i dels seus centres d’interès: el subjecte i la cultura (societat, religió i art).


Aprofito l’ocasió per convidar-vos a la presentació del llibre, que tindrà lloc el 23 d’octubre a les 19h a la llibreria La Central del carrer Mallorca.


 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada